dimarts, 20 d’abril del 2010

LLEGENDA DE SA NUVIA D'ALGENDAR

S'hereu de la finca d'algendar es casava amb una jove menorquina.

Algendar, sempre tant rumbós, aquell dia féu anar s'olla gran dins sa petita: no sols per es bon nom d'Algendar i de s'Hereu, sinó perquè sa nuvia era sa jove més bonica de Menorca.

Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicant que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, amb sa coa feta un ribó i fent sa garrossa de sa filosa, i rodà sa taula d'es convit cantant:

Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra, -demà serà en mar:

avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar.

Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi.

-Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant:

Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra, -demà serà en mar:

avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar.

Damunt els motius de beure, que a noces mai curtegen, s'hi ajuntà es pas de sa bruixa, els convidats bebien, i com més bebien més bulla... i més set.

Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure, quan, de cop i volta, sa trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que, obedients al jove patró, s'endugueren sa nuvia, sense mostrar ella que li sabés greu. La portaren a sa nau, a on l'endemà, menjà sardines...

I trobant-se prop de la costa de Berberia, enmig d'un temporal, feren naufragis i es perderen tots.

Tots, i sa nuvia també.

Perquè, salvada per un pescador moro, començà el seu captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort.

Passaren anys i anys, i un dia sa nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava féu naufragi volent-se refugiar a Cala Galdana.

Sa nuvia es salvà, i fent-se terra endins, arribà a un casal de pagès demanant socors. I va sebre que aquell casal era Algendar.

Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no féu més que anar de lloc en lloc, despellisada i en ribonot, com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina:

Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra, -demà serà en mar:

avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada