divendres, 4 de juny de 2010

COLONIA DE SANT PERE 2010

No me imaginaba que fuera así. Cuando me subí al autobús tenía
un montón de mariposas dando vueltas por mi estómago. Después
de bajar del autobús ya tenía ganas de empezar los juegos,
aunque extrañaba a mi família. Cuando nos digeron que nos teníamos
que duchar, sacamos los champús y nos metimos en las duchas.
Por la noche, después de cenar, los maestros nos dieron unas clases
de tai chi. Pero lo que más me gustó fue cuando fuimos a la playa
y comimos pan con chocolate.Fué muy divertido.





dimarts, 1 de juny de 2010

SI JO FOS PRESIDENT

Ser president no és fàcil, jo no m'ho puc ni imaginar.
Però si ho fos crec que procuraria no posar xips, a
segons quins animals, perquè és moren. Faria parcs grans
arreglaria carrers, deixaria de construir tants de pisos, i no
llevaria foraviles a la gent. Reduïria el consum de petroli i
utilitzaria les energies renovables, faria més residències per la gent major
i escoles gratuïtes. Els delinqüents, els tancaria molts d'anys i els posaria a
fer feines feixugues.

TONI SILGADO ADROVER 4t C




Si jo fos presidenta el primer que voldria és que els carrers estassin més nets perquè darrerement estan molt bruts. També m'agradaria que hi hagués més parcs perquè tots els nins i nines de la localitat es poguessin divertir. M'agradarien els esplais de les escoles i instituts una mica més llargs perquè els nins i nines tendrien temps per descansar una mica més.Tampoc estarien malament unes vacances una mica més llargues, sempre i quan hi hagués bastant de temps de classe. Per no gastar tant de petroli estaria be que posar uns quants carrers més empedrats. Per a salvar el planeta voldria que totes les botigues de menjar que donen bosses de plàstic no ho fessin, que cadascú de casa seva dugués la mateixa bossa de tela en cada compra, podria ser una solució. Per tota la gent que està sofrint per necessitats de menjar, doblers etc, construiria menjadors socials en cada comarca.


CLÀUDIA AGUILÓ GONZÁLEZ 4t C

dimarts, 20 d’abril de 2010

LA NUVIA D'ALGENDAR, CANÇÓ

LLEGENDA DE SA NUVIA D'ALGENDAR

S'hereu de la finca d'algendar es casava amb una jove menorquina.

Algendar, sempre tant rumbós, aquell dia féu anar s'olla gran dins sa petita: no sols per es bon nom d'Algendar i de s'Hereu, sinó perquè sa nuvia era sa jove més bonica de Menorca.

Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicant que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, amb sa coa feta un ribó i fent sa garrossa de sa filosa, i rodà sa taula d'es convit cantant:

Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra, -demà serà en mar:

avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar.

Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi.

-Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant:

Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra, -demà serà en mar:

avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar.

Damunt els motius de beure, que a noces mai curtegen, s'hi ajuntà es pas de sa bruixa, els convidats bebien, i com més bebien més bulla... i més set.

Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure, quan, de cop i volta, sa trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que, obedients al jove patró, s'endugueren sa nuvia, sense mostrar ella que li sabés greu. La portaren a sa nau, a on l'endemà, menjà sardines...

I trobant-se prop de la costa de Berberia, enmig d'un temporal, feren naufragis i es perderen tots.

Tots, i sa nuvia també.

Perquè, salvada per un pescador moro, començà el seu captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort.

Passaren anys i anys, i un dia sa nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava féu naufragi volent-se refugiar a Cala Galdana.

Sa nuvia es salvà, i fent-se terra endins, arribà a un casal de pagès demanant socors. I va sebre que aquell casal era Algendar.

Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no féu més que anar de lloc en lloc, despellisada i en ribonot, com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina:

Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra, -demà serà en mar:

avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar.

divendres, 16 d’abril de 2010

SANT JORDI 2010

Clica sobre la imatge i podràs
llegir els nostres escrits.